En John Bargh és un professor de psicologia social de la Universitat de Yale ( conectica , eeuu). Cap al 1980 es va donar a conèixer com a un dels principals investigadors i teòrics sobre el tema de l' automaticitat. Des de llavors ha enfocat a portar la metodologia experimental a la qüestió filosòfica del lliure albir. Actualment ensenya cursos de pregrau populars "L'inconscient modern" i de psicologia social al laboratori de la Universitat de Yale, on ensenya el treball en automaticitat explorat la mesura que el processament d'informació es produeix fora de qualsevol de les intencions o de consciència. El interès de Bargh amb el lliure albir sorgeix d’anteriors interessos d’ explorar el grau en que la formació de meta i l'inici de comportament es pot produir de forma automàtica. El seu treball també ha portat nova llum als efectes proverbial corruptor del poder.
Els premis que ha guanyat fins a dia d’avui són:
1982 - Premi de la Societat per a l'experimentació social Dissertació Psicologia
1989 - Associació Americana de Psicologia Carrera Primerenca premi per les seves contribucions a la psicologia.
1990 - Premi Anual d'Investigació de la Societat Max Planck (amb Peter Gollwitzer)
2001 - Beca Guggenheim
2001 - Membre del Centre d'Estudis Avançats en Ciències del Comportament.
2006 - Societat de Personalitat i Psicologia Social, Donald T. Campbell Award
2007 - Premi de la Societat de Psicologia Social Experimental de Impacte Científic
2011 - Triat Membre, Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència

Laura Martínez

Cogito, ergo, sum

“Cogito ergo sum”: significa “penso, per tant, existeixo” expressa un dels principis filosòfics fonamentals de la filosofia moderna.
Probe d’origen llatí encara que Descartes la va pronunciar en francès l’any 1637.

Reflexió sobre "Cogito, Ergo Sum"

Aquesta curta però clara frase, és una de les evidències més clares que coneixem. La frase diu: “Penso, per tant, existeixo”, i això té molt de sentit. Un ésser que pensa, se’n adona de que existeix, ja que pot pensar. Al fer aquesta acció se’n adona de que hi és físicament, que es pot tocar, que és un objecte físic, que està rodejat per altres éssers físics, estiguin vius o no.

Si no es pensa, no es pot fer el raonament que acabo de plantejar, i mai podràs saber que existeixes o no. Sens dubte, pensar és una assegurança per existir.

Ivan Güixens

COGITO, ERGO SUM

Aquesta frase de Descartes “penso, per tant existeixo” fa pensar que, quan estem dubtant de totes les coses, si és veritat el que veiem o sentim, aquesta veritat és desmentible, ja que com podem negar la nostra existència? Negar-nos a nosaltres mateixos? Tot és alguna cosa, però no sabem en realitat què, perquè tot és fruit del nostre cervell, tot comú per això. 

Àgata Albà

"Cogito ergo sum" - Descartes

Descartes, fundador del racionalisme, en la seva recerca d’un mètode universal de coneixement per a la raó, va arribar a aquest plantejament. Mitjançant el dubte i l’anàlisi , "Penso, per tant, existeixo" es considera una evidència apodíctica. Per tant, és una veritat absoluta ja que es tracta d’una evidència que no es pot negar i no anul·lable per qualsevol altra evidència que pugui ser més forta. Aquest plantejament seria com l’exemple de que a és igual a a i per tant, a no és igual a b, evidència verdadera i universal, ja que a part de que no es deixa manipular ni enganyar pels sentits, la raó distingeix una cosa sobre la veritat i per tant podem saber que és el que és realment evident. Aquesta raó que validitza la evidència es basa en diversos criteris. El primer criteri és la corroboració del plantejament. D’aquesta manera, si es pensa s’existeix, no s’accepta que no s’existeixi i es pensi.. No obstant aquest plantejament és validat també per la connexió que manté amb si mateixa. Si es pensa s’existeix, no es pot pensar, tenir percepcions , crear evidències, relacionar idees ( per tant aquest també és un altre criteri que ho valida) sense existir. Per últim, cal que es sigui universal. "Penso, per tant, existeixo" és universal, és per a tothom, no només un mateix o un determinat grup pensa/existeix. 

Laura Martínez