dilluns, 27 de setembre del 2010

El pensament de Wittgenstein

El primer Wittgenstein

El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

El segon Wittgenstein

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals, ja que tot llenguatge és comunicació i la hipòtesi d'un llenguatge només privat, independent de la realitat, absurda.


Ludwig Wittgenstein

dijous, 16 de setembre del 2010

Síntesi de l'article

Filosofia
Síntesi de “140” caràcters
En Pep aplica tècniques de la filosofia a la seva feina, i Zaltan es va referir a que això de ser filòsof era absurd. En canvi Carol el que vol dir es que la filosofia es bona per la societat. A en Pep l’interessa hi ha Zlatan no.
  

jordi Torrents

dimecres, 15 de setembre del 2010

Síntesi de l'article: Wittgenstein en el banquillo


El títol de l’article “Wittgeinstein en el banquillo” fa referència a les tècniques que utilitza Guardiola a la seva feina i el jutjament de la filosofia de Guardiola. L’article ens ve a dir que la filosofia és bona per la societat i inevitable. Aquesta idea principal s’argumenta posant exemples sobre Guardiola, els quals són positius ja que dóna valors i els seus resultats són exitosos, i, en canvi, els exemples sobre Ibra són negatius perquè no ha sabut ser pacient ni adaptar-se a les teories de Guardiola aconseguint un fracàs.

Àgata Albà

Wittgenstein en el Banquillo

Aquesta fitxa inicial que ens va ser entregada recentment, ens parla sobre un peculiar entrenador, i la marxa d'un bon jugador que va ser incapaç d'adaptar-se a la filosofía d'aquest. Es tracta de Josep Guardiola i Zlatan Ibrahímovic.

El escrit, de Márius Carol, ens parla de Guardiola, i sobre la seva manera de ser. Es algú que li agrada pensar, llegir, i filosofar. Es una persona llesta, que ha transmés la seva manera de pensar a tot un grup. A un equip de Fútbol, en aquest cas, i l'ha portat a la glória absoluta. Fent totes aquelles coses atípiques, aquelles que només ell fa, han  arribat al cim. Guardiola es un personatge amb una manera de fer similar a la del filósof Wittgenstein.

Ara és quan Ibrahímovic entra en acció. Al no fer cas del Míster (l'entrenador), va alterar l'estructura meticulosament construïda per Guardiola. Va provocar problemes, i va acabar fora. Finalment, Ibra, va ser venut a un altre equip. Mentre marxava, el jugador es va referir en les seves declaracions al Míster, com a "el filósofo", com a insult.

El que no sap Zlatan es que, ser un "filósofo", es bo, i no dolent. Per això, precisament, ha acabat tan malament. En lloc d'adaptar-se, es va revelar, amb conseqüéncies fatals.

Cal dir que en Pep Guardiola, es realment un filósof digne d'admirar. I més després del que ha superat en aquest dos anys.

WITTGENSTEIN EN EL BANQUILLO

El periodista i escriptor Màrius Carol en el seu article a La vanguardia fa una clara comparació de Guardiola amb el filòsof Wittgenstein, donant a entendre que la filosofia que defensava  Wittgenstein és la que porta als vestidors i a la banqueta Guardiola, deixant també clars els motius pels quals Ibrahimovic va ser vengut al Milan. Ibrahimovic recalca Guardiola com a filosof, però ell en certa manera, amb tot el que ha passat, també ho ha estat.

Laura Martínez, bat1g19