dissabte, 30 d’octubre del 2010

Preguntes sobre el text

Filosofia
Preguntes del text
1.El text ens parla sobre preguntes bàsiques, importants, com per exemple: Què puc saber?, Què haig de fer?, Que puc esperar? i Què és l’home?.
I després fa una reflexió sobre aquestes preguntes.
2.Defensa les idees que si no pensem, no treballem llavors no ens esforcem i si no ens esforcem no te cap sentit la vida, si no tenim un objectiu a on arribar la vida no té cap sentit.
3.L’autor ens vol dir que preguntar-nos preguntes esta molt bé i podrem resoldre qüestions però que són insuficients per entendre la nostre existència.
Està fent una distinció en que pot ser que sapiguem moltes coses però que en realitat no tinguem tants coneixements.
4.Arriba a la conclusió que les respostes de cadascú a aquestes preguntes seran les que faran que la seva vida sigui d’una manera o d’un altre.
5.Sí perquè quan un sap la veritat de les coses ja esta tranquil, ja esta satisfet perquè ja s’ho espera si li ha de passar alguna cosa. Si no saps la veritat pots estar feliç però si te n’enteres més tard et pots posar més trist del normal perquè no t’ho esperes.
6.La canso diu el contrari del text perquè parla que davant d’un futur incert no val decidir (es a dir no val que li diguin la veritat ell mateix ho vol descobrir.


                                                                                      Jordi Torrents

divendres, 29 d’octubre del 2010

Las preguntas de Kant

1. De què ens parla el text?

Un text que ens parla de moral, és a dir, què hem de fer per trobar una vida plena i dirigida al bé. Per arribar a aquest fi cal respondre auqtre preguntes que va formular el filòsof Kant: què puc saber? què he de fer? què puc esperar? i què és l'home?, preguntes que només podem respondre nosaltres mateixos després d'una profunda reflexió.

2. Quines idees defensa?

Avui en dia, quan el que preval és la recerca del plaer immediat, és necessari reflexionar sobre les preguntes de Kant.
- Aquestes preguntes només les podem respondre nosaltres mateixos
- El saber important no és el saber científic o el saber erudit sino el coneixer-nos a nosaltres mateixos segons un criteri de veritat per poder ser lliures.
- El que he de fer vindrà determinat pel bé, entès aquest per allò que jo voldria rebre dels altres i el que jo els puc oferir  a ells.
- Cal tenir esperança per poder viure
- La resposta a la pregunta què és l'home se l'ha de donar un mateix.

3.Explica el significat del següent fragment del text: Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
Està distingint entre un saber superficial basat en l'acumulació erudita de dades i un saber més profund basat en el coneixement de nosaltres mateixos. Per exemple saber quina és la capital del Regne Unit o saber fer una paella pertanyeria al primer tipus del saber mentres que saber per què  vaig reaccionar de determinada manera en una situació o quina part del meu caràcter és genètica i quina és social pertanyeria al segon tipus del saber. El saber superficial seria simplement una informació mentres que l'altre seria el coneixement, que comporta a més una reflexió.

4.A quines conclusions arriba?
La conclusió és que cadascú ha de trobar les respostes a aquestes preguntes i aquestes repostes conformaràn la seva vida. pitjor és no voler reflexionar sobre aquestes preguntes.

5.Hi estàs d'acord? Què en penses?
Sí, depenent del moment.

6.Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur incert":
La lletra de la cançó conté un missatge que és precisament l'oposat al text de F. Rodríguez. Hi ha dos frases de la tornada que il·lustren aquest missatge: Ja no vull pensar, ja no vull lluitar. així doncs hi ha una identitat d'eludir les preguntes importants de la vida ( de Kant ) i una gran manca d'esperança.

Àgata Albà, bat1g01
Laura Martínez, bat1g19

dijous, 14 d’octubre del 2010

Pensament mític i màgic

 Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
-El pensament mític i màgic tenen en comú que tots dos intenten explicar la realitat però sense donar una explicació científica, sinó, per un ésser superior.
-És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió es decanta més per el pensament mític ja que s’utilitza l’ésser superior per explicar fenòmens i fets.
-Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic i mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?
En el pensament racional es busca el per què ha passat allò, es busquen teories. El pensament racional és científic a diferència del mític i màgic.
-Tots dos expliquen el perquè de les coses.
Racionalment no es pot acceptar la bruixeria.
-Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Personalment em decanto pel pensament racional perquè penso que et pot demostrar millor les coses, et dóna una explicació molt més raonable.
-Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.
No tinc cap superstició.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Filofoto
















Es aquest l'únic punt blau dins d'aquesta negror infinita?

Per entendre aquesta pregunta filosófica, cal explicar una mica aquesta imatge. Amb una simple mirada, un pot apreciar que en ella, la única cosa que es pot apreciar es un petit punt, un punt d'un color blau marí que apareix enmig de la foscor. Aquest puntet, es la terra, i ens dona molt que pensar.

Fa uns deu anys, una nau anomenada Voyager, va pendre aquesta imatge desde una distáncia de 12.700 milions de km, el doble de km que separen a Plutó del sol. En ella, tot el que coneixem es veu reduït a poc més de 25 o 30 píxels. Aquest planeta, no es més que un petit punt blau enmig de la foscor. Tot el que coneixem, les persones, els paisatges, els llocs als que hem anat... Tot, es dins d'aquest punt. Ara la pregunta és: Hi ha altres punts com aquest en el univers?

Per Ivan Güixens.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Vull cambiar (història per pensar)

Portava estona amb els llums apagats i encara no aconseguia agafar el son. Vaig mirar a la llitera del costat i seguia buida. Una altra nit sola. Aquest lloc és penós, és trist, em fa certa por. Mai m’havia imaginat que un centre de menors fos així. No porto ni un mes i encara em resten dos anys aquí. Trobo a faltar els meus amics, i en certa manera, la meva família. Mai ho hagués dit, això. Cada cop que penso en ells em venen al cap quan perdia el cap i em posava a pegar-los, mentre ells estaven allà parats, plorant i callats. Callats com els meus professors, que ja no tenien resposta per mi. No obstant això era la reina de l’escola, tothom estava al meu servei i qui no, bé, qui no ho estava no era digne d’estar allà. La meva banda d’amics era la més popular del poble, tothom ens coneixia, inclosos els policies. Tot va començar amb un simple “no”. Per què existeix la paraula no? No suporto que em diguin no, què es creuen? Fa gairebé vaig ingressar en aquest centre de menors tan horrorós. Quan els pares em van dir que hi hauria d’anar en un els ulls se’m van il·luminar. Perfecte vaig pensar, un lloc sense pares. Però la idea que jo en tenia d’aquests centres no és la vertadera: aquí tot és fred, tothom va a la seva, tothom passa de tu, si fas alguna cosa no adequada et castiguen bestialment, no pots mantenir contacte amb ningú de l’exterior, amb forces hi arriba alguna notícia, el menjar és dolentíssim... Semblo una morta vivent anant passadís a dalt passadís a baix, fent feina aquí i fent feina allà.  Si si, feina. Aquí hem de treballar, bah. L’últim cop que vaig agredir als meus pares la policia em va treure el seu vot de confiança i aquí estic... I si no hagués reaccionat fa tres anys d’aquella manera? I si hagués pensat abans d’actuar? Potser els últims tres anys haguéssin estat diferents i ara no em trobaria aquí. Ara no tinc res de res, abans em queixava per no tenir alguna cosa, algun capritx però ara no tinc res. Altres nits he somiat que tot això no passava i que seguia a casa meva amb els meus pares i el meu germà vivint feliçment, com una noia normal de la meva edat. Què faria si pogués tirar enrere la meva vida? No ho sé, però sé el que no faria, el que he fet. Sé que això és impossible, haig de conviure amb el que hi ha, amb les conseqüències del que ha passat. Vull tornar a ser feliç, com fa tres anys, vull canviar.




Expressar:
-         se sent sola, troba a faltar als seus amics
-         se sent apàtica, sense il·lusió, no té ganes de fer res.
-         Es comença a penedir d’haver fet el que va fer i el que l’ha portada a aquest lloc
Descripció:
-         està al centre de menors
-         està al llit sola, li costa dormir i es posa a pensar
-         fets: pegava als pares, delinqüència, a l’escola...
Explicació:
-         els seus pares l’havien malcriat deixant-la fer tot el que li vingués en gana. Això, va provocar que arribés un moment que considerés que tot era una joguina que l’havia de satisfer i si no era així reaccionava violentament. Quan els seus pares li van començar a negar coses els pegava; quan no tenia diners, robava; si una noia li queia malament li ho deia a la cara i buscava brega, etc...
Justificació:
-         hi ha una certa justificació en el sentit que ha estat mal educada però en el fons ella era  responsable dels seus propis actes
Conclusió:
-         el centre de menors li anirà bé per equilibrar el libertinatge en que havia viscut

Laura Martínez, bat1g19

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Els agents em van preguntar què havia fet el dissabte el dissabte tarda nit. Havia d'explicar com havia arribat fins allà, en aquella casa deserta, abandonada i bruta. Expressar com em sentia, que complicat que era, una barreja de felicitat i tristesa. Que difícil justificar els motius pels quals havia anat allà. Potser podria descriure com havia estat aquella casa quan havia estat habitada. Potser m'entendrien, potser no.

Havia sortit de casa a les sis. M'enrecordu perfectament perquè començava els programa preferit dels meus pares i s'assentaven al sofà per mirar-lo. Vaig començar a caminar i caminar, caminar fins que vaig ser fora del poble. En aquell moment un sentiment de por em va fer a punt de tornar enrrere corrents, abraçar els meus pares i dir-los "Ho sent-ho molt!". Vaig agitar el cap per oblidar-me'n i vaig continuar el meu camí. A la fi vaig arribar-hi. Felicitat i tristesa em van embargar alhora. La meva casa, tan bonica que havia sigut pintada d'un blau claret i tan acollidora, a l'estiu fresqueta i a l'hivern amb un aire càlid, ara estava deserta, abandonada i bruta. Havia anat allà per recordar el meu altre jo, la persona que havia sigut fa molts anys, que havia viscut en aquell casalot perdut en mig del bosc.


Àgata Albà

FILOFOTO: Tipus d'amor



Amb aquestes dues fotos he volgut representar que d’amors n’hi ha molts i de molts tipus, i no perquè un sigui diferent d’un altre ha de ser més bo o més dolent.
I també que cadascú expressa l’amor a la seva manera i com li va més bé expressar-lo.
                                                                                   Jordi Torrents

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Filofoto



"Realment el fi justifica tots els mitjans?" - Laura Martínez, bat1g19


El que vull donar a pensar amb aquesta filofoto és que si realment, tenint una meta, un objectiu.. es justifiquen tots els mitjans emprats per a arribar a aquesta. L'exemple més clar i recent amb el que ho podem veure és amb els aconteixements de la vaga del 29S. Hi havia l'objectiu de fer pensar als alts poders sobre el que està passant ( i el que no està passant ). Per donar a conèixer això s'ha convocat la vaga nacional. No obstant això, hi han hagut antisistemes que han fet moltes coses que no venen al conte, sense justificació alguna, només aprofitant la causa del 29S. Amb això vull donar a reflexionar sobre.. realment el fi justifica tots els mitjans?