PREGUNTES ÉSSER HUMÀ

• Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?

Allò que fa  a l'ésser humà un animal diferent respecte a la resta és un factor molt important: la intel·ligència.. Al ser capaços de fer operacions mentals complexes, podem raonar , qüestionar moltes coses , reflexionar i actuar conscients dels nostres actes.
Tot i això no deixem de ser animals i a vegades podem arribar a actuar irracionalment , inconscientment, portats pels sentiments com l'amor, l'ira, l'odi, la por.

• Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals. 

Per part positiva: Quan hi ha una emoció en una mida màxima i irrefrenable com per exemple l'amor, la protecció.. Exemple: Els animals estan programats per a que cuidin a les seves cries en qualsevol situació. Si per exemple la cria està en perill davant d'un altre agent perillós, la mare farà le que sigui per a que no li passi res. Això també es pot traslladar al camp dels humans ja que si per exemple una mare veu al seu fill sota un perill o sota una possible amenaça cap a ell ,el seu amor i un sentiment de protecció irrefrenables la prota a fer qualsevol cosa ( inclos coses no racionals ) cap al seu fill per salvar-lo.
Part negativa: Quan hi ha una emoció en una mida màxima i irrefrenable com per exemple la ira, l'agressivitat, la venjança.. per exemple quan un animal s'enfada amb un altre perquè per exemple li ha pres la parella i l'ataca fins a matar-lo per ira i venjança, cosa similar als humans quan per exemple un home arriba a casa seva i es troba a un altre home amb la seva doa i de tanta ira i per ràbia i venjança el comença a pegar ( o inclos el mata).
En resum, situacions en que els nostres sentiments i emocions ens fan irracionals durant aquell temps.

• Pensa en comportaments d'animals que els facis semblar humans.

hi ha animals que es poden comportar com humans. Per exemple , els socials. Animals com ocells, com simis i fins i tot com alguns insectes com formigues o abelles. Éssers vius que viuen junts, en una societat amb classes diferents i un líder. Una societat piramidal , on el que més mana és la punta de la mateixa. També hi ha aquells que són capaços de fabricar eines i "pensar" com solucionar un problema. Per exemple: corbs que tallen branquetes esmolades que fan servir com a punxó per extreure cucs de troncs podrits. Hi ha micos que fan servir fulls per netejar-se o per atrapar formigues dins d'on busquen aliment, etc. Molts actes que demostren un comportament d'aprenentatge similar al del home i comportaments també similars als nostres.

• Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?

Que som animals racionals ja que som capaços d'entreposar el pensament i la raó davant l'estímul i la resposta.

• Si la dignitat ens fa ser humans, com definiries la dignitat humana?

La dignitat humana es podria definir com el conjunt de drets humans que sóninviolables. Totes les persones tenen un conjunt de drets que el fan digne  com pot ser el dret de ser respectat, el dret a la vida, el dret de ser tractat de forma igualitària respecte als altres i el dret de ser lliures. Forçar a alguna persona a fer un acte no desitjat , sobretot si és humiliant cap a aquesta persona, o privant-la del que sigui, és també violar la seva dignitat i els seus drets com a persona.

• Pensa situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna

Hi ha moltes situacions en les que una persona pot viure. Aquestes poden ser tant voluntàries com involuntàries i les dues poden ser tant dignes com indignes. Per exemple: viure esclavitzat és viure com indigne, involuntària i humiliant, ja que et trancten com si fossis un objecte. Una vida de prostitució, de autohumiliació, i /o drogues i alchol, també son una vida indigna. En canvi, una vida digne podria considerar-se aquella en la que hi ha una estructura, uns estudis i /o treballs, fas els teu deures, ets respectat...

L'ÉSSER HUMÀ: QUÈ ÉS?

El que nosaltres preteníem expressar amb aquest vídeo filosòfic és què és l’ésser humà. L’ésser humà és lliure, social, racional, moral, metafísic inclòs natural. No obstant de representar lleugerament aquestes idees al llarg del vídeo també em volgut mostrar les oposades com per exemple l’estar tancat dins l’habitació com a la falta de llibertat, etc.. deixant una clara moralitat quan acaba : “L’ésser humà aprèn dels errors i és capaç d’entreposar el pensament en l’estímul –resposta”, qualitat que ens diferència de qualsevol altre ésser viu. 

Link del vídeo (a youtube):

L'ésser humà: què és? - JILA

ESQUEMA DEL TEMA L'ÉSSER HUMÀ - TEMA 5

Esquema "L'ésser humà"

El ser humano, Nach

Ens agradaria posar el link d'aquesta cançó del àlbum "Scratch" de Nach. Creiem que la lletra d'aquesta cançó és adient i correspon amb el tema que hem estat fent a filo fins ara (L'ésser humà). De la lletra per tant també en podem extreure la conclusió que, com en molts altres llocs (llibre, videos, propia experiència, treball del video..) ha anat sortint que és: L'ésser humà escolleix.

NACH - HUMANO SER

Així doncs, posem aquí la lletra de la cancó:

Entre los besos y los disparos.Entre el odio y el amor.Entre la sangre y el arte que ensució tus manos.Entre las torturas y los abrazos el sino del Ser Humano.

La naturaleza te hizo sabio y buenopero la ambición sin freno fue tu perdición, tu gran veneno.Capaz de dar la vida o humillar de un solo golpe,capaz de amar o ser un genocida por deporte.Creaste palacios y pirámides por honor a tus lideres.Las teorías de Euclides y Arquímedes,crímenes en serie como en Rostock, Hitler, Pinochet y Pol Pot, paladines del complot.
Inventor de la escritura y la penicilina, ejecutor de culturas, Nagasaki e Hiroshima.Humano besa y asesina, abraza y recrimina siempre,si sus deseos le ciegan delata y miente.
De las flores de Versalle a las carceles de Bangkok,voz de dictadores o pintores como van Gogh,el temor o la ternura, la balanza está en tus manos,la decepción o la esperanza, ser humano.
Los besos que se dieron, los muros que distanciaron,los lazos que unieron, disparos que retumbaron,los golpes que hirieron, inventos que deslumbraron,las luces y sombras que nombran al ser humano.Los genios que inspiraron, abrazos que liberaron,las guerras que asolaron, la sangre que derramaron,los héroes que brillaron, villanos que torturaron, las luces y sombras que nombran al ser humano.
Ayudaste al indefenso por pura bondad,sentiste el tacto tenso de un rifle apuntando a dar. Pintaste el olvido en guetos de Asia y Áfricamientras entonabas sonetos repletos de frases mágicas.Ruinas eternas como Petra o Chichén Itzáhorrores en tus guerras tan inútiles quizá.Izar las velas de tus carabelas viste mudo,causando donde fuiste los desastres más profundos.
Humano quieres ser el amo y señor de su alrededor,
construye minas e imagina un futuro mejor.
Su instinto cazador trajo el mal y la violencia,
su instinto maternal y su paciencia la clemencia. 
De los muros de Auschwitz a orfanatos en Shanghái, de las calles de Namibia a las islas Dubái.El dolor o la belleza, la matanza a tus hermanos, la compasión y la venganza del ser humano.
Los besos que se dieron, los muros que distanciaron,los lazos que unieron, disparos que retumbaron,los golpes que hirieron, inventos que deslumbraron,las luces y sombras que nombran al ser humano.Los genios que inspiraron, abrazos que liberaron,las guerras que asolaron, la sangre que derramaron,los héroes que brillaron, villanos que torturaron, las luces y sombras que nombran al ser humano.
"Sólo soy carne"."Sentados sobre los... muertos"."El mundo es un mercado de caos,todo es la falsa apariencia del ser humano". 

Ideaste pájaros de acero y metal surcando océanosy en la oscura penumbra de aquellos sótanos infringiste torturas tan duras que no se curan,creíste ser el dueño del resto de las criaturas.
Versos de Neruda y Lorca que desnudan la existencia,entre la horca y la censura, tu odio y su pestilencia.
Escalas cordilleras por afán de superarte,intoxicas Madre Tierra mientras buscas vida en Marte. 
Al mirarte veo arte y muerte, tu contradicción,libre por la ciencia, preso de tu religión.La pasión te invita a plasmar la vida en películas,inquietud infinita te hace acelerar partículas.
De cúpulas en Roma a favelas en São Paulo,de las ruinas de Darfur a mansiones en Monte Carlo.El rencor y la proeza entre héroes y villanos,la maldición y la grandeza del ser humano. 
El Ser Humano...

En John Bargh és un professor de psicologia social de la Universitat de Yale ( conectica , eeuu). Cap al 1980 es va donar a conèixer com a un dels principals investigadors i teòrics sobre el tema de l' automaticitat. Des de llavors ha enfocat a portar la metodologia experimental a la qüestió filosòfica del lliure albir. Actualment ensenya cursos de pregrau populars "L'inconscient modern" i de psicologia social al laboratori de la Universitat de Yale, on ensenya el treball en automaticitat explorat la mesura que el processament d'informació es produeix fora de qualsevol de les intencions o de consciència. El interès de Bargh amb el lliure albir sorgeix d’anteriors interessos d’ explorar el grau en que la formació de meta i l'inici de comportament es pot produir de forma automàtica. El seu treball també ha portat nova llum als efectes proverbial corruptor del poder.
Els premis que ha guanyat fins a dia d’avui són:
1982 - Premi de la Societat per a l'experimentació social Dissertació Psicologia
1989 - Associació Americana de Psicologia Carrera Primerenca premi per les seves contribucions a la psicologia.
1990 - Premi Anual d'Investigació de la Societat Max Planck (amb Peter Gollwitzer)
2001 - Beca Guggenheim
2001 - Membre del Centre d'Estudis Avançats en Ciències del Comportament.
2006 - Societat de Personalitat i Psicologia Social, Donald T. Campbell Award
2007 - Premi de la Societat de Psicologia Social Experimental de Impacte Científic
2011 - Triat Membre, Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència

Laura Martínez

Cogito, ergo, sum

“Cogito ergo sum”: significa “penso, per tant, existeixo” expressa un dels principis filosòfics fonamentals de la filosofia moderna.
Probe d’origen llatí encara que Descartes la va pronunciar en francès l’any 1637.

Reflexió sobre "Cogito, Ergo Sum"

Aquesta curta però clara frase, és una de les evidències més clares que coneixem. La frase diu: “Penso, per tant, existeixo”, i això té molt de sentit. Un ésser que pensa, se’n adona de que existeix, ja que pot pensar. Al fer aquesta acció se’n adona de que hi és físicament, que es pot tocar, que és un objecte físic, que està rodejat per altres éssers físics, estiguin vius o no.

Si no es pensa, no es pot fer el raonament que acabo de plantejar, i mai podràs saber que existeixes o no. Sens dubte, pensar és una assegurança per existir.

Ivan Güixens